Sense els seus cabells llisos
a mi em sembla evident
que hauré d'anar de boli
per veure d'on ve el vent.
Tot és bo en ella, res no es pot llençar,
a l'ira deserta tot ho has de portar.
Sense les seves galtes no sé com subsistir,
són pomes sempre noves per la set del camí.
Tot és bo en ella, res no es pot llençar,
a l'ira deserta tot ho has de portar.
Sense el seu coll perdria el millor coixí al meu cap,
i això de dormir a terra no és sa com tothom sap.
Tot és bo en ella, res no es pot llençar,
a l'ira deserta tot ho has de portar.
Sense les seves cuixes com ho faré demà
si perdo l'equilibri per poder-me agafar?
Tot és bo en ella, res no es pot llençar,
a l'ira deserta tot ho has de portar.
Té moltes altres coses per engrescar la gent,
però nego exhibir-les així públicament.
Tot és bo en ella, res no es pot llençar,
a l'ira deserta tot ho has de portar.
Hi ha encara molts encisos que em deixo en el tinter,
un curs d'anatomia aquí no el podreu fer.
Tot és bo en ella, res no es pot llençar,
a l'ira deserta tot ho has de portar.
És la seva feblesa o li té efecte el seu cos,
i mai no acceptaria de perdre ni un sol tros.
Tot és bo en ella, res no es pot llençar,
a l'ira deserta tot ho has de portar.
És dona susceptible,
té orgull a rebentar,
o bé la pren sencera o més et val plegar.
Tot és bo en ella, res no es pot llençar,
a l'ira deserta tot ho has de portar.